Mariana Muchnik Bajraj ens assenyala els veritables culpables del conflicte de la MAT

Entrevista a Mariana Muchnik Bajraj, portaveu de la plataforma No a la MAT Osona dels anys 2002 al 2009 i militant independentista. Filla de Barcelona, viu a la Vila de Taradell des de pràcticament tota la seva vida. És mare de dos fills, l’Eloi i en Guillem i treballa d’administrativa. L’entrevista es va realitzar el divendres dia 17 de maig al Bar Avinguda (col·loquialment anomenat “Bar Karra”) de Taradell a les 16:30 i l’entrevistador és en Jordi Sitjes Vilaró.

Quina és la teva visió de la línia de Molt Alta Tensió (MAT) ara que ja la tenim construïda?

Bé, la MAT era una mena de producte del creixement desbocat que es va viure en aquest país a principis del segle XXI... que no era ben bé creixement, sinó un moviment especulatiu dels capitalisme amb visió de que el creixement no s’acabaria mai i de que els recursos naturals, llum, aigua s’han de consumir, comerciar i especular. Un bon dia això va petar.

I la teva visió sobre la plataforma No a la MAT i de la tasca que va portar a terme?

Em sabria molt de greu de parlar malament de la plataforma, perquè lligava tot una amalgama de poblacions de realitats molt diverses per fer front a la construcció de la línia, però no vàrem ser capaços de “ser generosos” amb les diferents ideologies que es podien haver sumat a la plataforma i és el principal factor que va fer que l’organització tingués problemes. De fet, crec que és el mal de moltes plataformes, que són incapaces d’unir a molta gent susceptible de lluitar, gent que no és ecologista o d’esquerres.

Com veus la plataforma a la comarca d’Osona?

A Osona va passar exactament el mateix... Si lluites contra un projecte d’estat no es tracta de ser pur a la vida, de ser un heroi, es tracta d’aconseguir el teu objectiu. Per fer això necessites molta gent; per aconseguir el teu objectiu necessites ser generós i acceptar a tots els companys que et puguin acompanyar i ser conscient d’això.

Què en penses dels diferents actors que van participar en la lluita?

L’egoisme de cada part afectada: a Girona els afectava moltíssim a nivell econòmic amb el turisme i per això van ser els militants més mobilitzats. A Osona, com que el traçat escollit de MAT afectava el sud est de la comarca només es va aconseguir el suport d’alguns ajuntaments propers a la zona afectada. És l’egoisme dels actors el que els desactiva. Així, al Vallès (que també es veu afectat per la MAT), sense poder arribar a dir que l’impacte ja no els venia d’aquí, resulta que pràcticament no hi havia mobilització perquè afectava només al municipi de Sentmenat.

Em referia més a actors institucionals... a l’administració.


Cal dir que el govern Montilla tenia per objectiu resoldre la MAT d’una vegada i va posar a Agustí Maure (antic Director Tècnic de la presidencia de Red Eléctrica de España) com a Director General d'Energia de la Generalitat. És el mateix que ara, que el PP posa de Ministre de “Defensa” a un fabricant d’armament.

En aquest punt, però, estava molt clar que ells tenien la força per imposar-se però és lamentable que la mobilització de la gent no fos suficient per aturar, o almenys dificultar més el projecte.
També hem de tenir en compte que des d’aquest país és inútil fer una lluita determinada contra l’Estat Espanyol mentre és l’estat l’únic que decideix a dins del nostre territori. L’Estat Espanyol és un estat enemic. Mentre les persones siguem incapaces de reaccionar en una situació així… Mentre no siguem capaces de desempallegar-nos
d’aquesta gentussa no hi haurà res a fer. Nosaltres no decidim res. Mentre no siguem un país no hi ha res a fer. Resulta que hem perdut 30 anys pactant i dialogant i no ha servit per a res, o sigui que ara hem de tirar pel dret. Així que no penso participar en cap més lluita que no sigui en favor de la independència. Encara que estigui a favor de moltes causes, per mi el fons és aquest. Per mi és com voler opinar sobre la gestió d’una empresa que no és la teva.


Creus que la resposta de la gent ara seria diferent?

Crec que ara mateix la resposta de la gent davant la MAT sí que seria molt diferent pel context de la crisi. Després de moviments com el 15M, la crisi ha fet que molta gent sigui conscient de la realitat. Abans, al nostre país hi predominava un sentiment de “encara que siguis mileurista no et preocupis perquè l’economia anirà cap a amunt indefinidament”.

Veins de Santa Coloma ocupen les torres de la MAT - Per Daniel Torrejon 

Què era el que més t’encenia quan et trobaves immersa a la lluita contra la MAT?


La qüestió en que la gent et deia que “necessitem llum, que la cosa va cap amunt i necessitem més i més…”. Que la gent entrava al debat parlant de que jo vull que el micrones funcioni!! i hem acabat amb aeroports fantasma, i amb una línia que havia de servir per abastir polígons fantasma i a un increment d’habitatges que al final no ha esdevingut. Pensem per a què deu servir la MAT si paràmetres com la recaptació d’impostos han baixat? Encara que no puguem quantificar el rendiment de la MAT perquè no se’n faciliten dades, el més segur és que tot aquest esvoranc que creua les nostres comarques, que tota aquesta tala d’arbres mai haurà contribuït al creixement econòmic! Simplement haurà estat despesa que ara estem pagant.

Aquest discurs que et feia la gent innocentment ha servit per tal de que la MAT existeixi, que hi hagi autopistes que no van enlloc, estacions de tren sense passatgers...


Creus que els usuaris consumim massa electricitat?


No. L’altre dia vaig assistir a una xerrada sobre el fracking a on el tema de debat era que l’usuari final és qui acaba assumint la responsabilitat. Això fa que la gent s’autoinculpi i desvia la diana de l’enemic.

El problema no ets tu que fas servir el microones, o el teu ordinador descarregant arxius tota la nit. El problema real és que hi ha una gent que construeix autopistes monstruoses. És com parlar del problema dels desnonats. El principal problema dels desnonats és que es vegin a ells mateixos com els culpables. Si la gent es suïcida perquè se sent culpable i el verdader culpable és la banca. La banca i les polítiques que la defensen sempre, i que mai defensen a les persones. El gran triomf d’Ada Colau i de la lluita contra els desnonaments és el fet d’aconseguir que la gent deixi de sentir-se culpable. Que tu no ets l’enemic.
En el cas de l’energia tu tampoc ets el culpable, tu no ets l’enemic per l’acció d’encendre el llum. Però com que la gent és bona gent, com que la gent som bones persones, aquesta sensació de culpabilitat és la que fa que no s’uneixin a la lluita. I això precisament és el que dóna ales a l’enemic real!!


Quina és la teva opinió sobre les fonts d’energia renovables?

És clar que hem de buscar noves fonts d’energia, però el problema és que els recursos energètics han de ser un bé de consum i prou. No han de ser un bé de negoci. Quan la llum, l’aigua o l’aire en el futur, i la vivenda deixen de ser un bé de consum i passen a ser un bé de negoci tenim un problema. Osona necessita X kW de potència. Si els agafem de Sau i hem de construir una presa, es fa i punt. El problema és construir un immens parc eòlic a l’Empordà i pretendre que sigui la bateria del país. Descentralitzar l’energia i repartir-la pel país és el que crec que hem de fer. I s’han de construir les fonts d’energia necessàries i no pas tota l’energia possible per tal de generar negoci. 

El problema és el planteig especulatiu. Actualment tothom ho veu molt clar amb el problema de l’habitatge, perquè és molt evident. La gent s’ha comprat una casa pensant en un somni i de cop se li ha esfumat. El problema és el mateix amb tota la resta: la llum, els recursos energètics o industrials, l’aigua, l’aire...

És que no podem pensar en grans parcs de molins perquè si pensem d’aquesta manera voldrà dir que no hem après res. No pot ser que les coses de consum bàsic passin a ser un negoci. El model econòmic et diu: Compra cotxes perquè necessitem que compris cotxes i per estimular això, si convé, gastarem diners públics.


Unes paraules per als joves ambientòlegs?

No sé què dir, que endavant.

Moltes gràcies Mariana.

A vosaltres.










3 comentarios:

  1. At Versaris ens recordaven que "la gent d'esquerres som pessimistes però no ens desanimem, no és el mateix el pessimisme que el desànim" cosa que aquesta dona no té massa clara. Segurament a dia d'avui aquesta dona està votant a CIU o a Esquerra Republicana creient que la independència és la solució a tots els mals.

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Ei Daniel, t'equivoques. Sóc qui la va entrevistar.
      La Mariana ha estat ficada en mil mogudes que ni t'imagines i aquí crec que intenta plasmar que veu l'estat com una empresa on no hi ha res a fer. A on intentar moure's i organitzar-se és endebades perquè és un estat sord.
      Els teus sobreentesos sobren i crec que puc afirmar que el seu vot no va per on penses. Fixa't que ella diu "no participaré en cap més lluita" però també diu "l'altre dia era en una xerrada sobre el fracking" però, es clar, tu has gaudit atrapant un indepe-ultra i donant lliçons de moral amb refranyets dels teus grups de moda.
      No vull dir que la Mariana sigui perfecte i segurament tens raó en que una independència no serà la solució a tots els mals de catalunya, però pensa que potser estas jutjant una persona a qui la lluita contra la MAT li ha costat pasta i que ha fotut milers de quilòmetres per fer reunions a figueres, girona, banyoles etc a més de comportar-li molts mals de caps.
      Ei Daniel, has fet tant? Igual si. Si és així em trec el barret i et mereixes tot el meu respecte, encara que engeguis alguna tonteria en alguna entrevista que et puguin fer.

      Eliminar
  2. Estimat Jordi, en cap cas volia desprestigiar les lluites pasades d'aquesta dona, i si realment ha estat en tantes mogudes, em trec el barret davant les seves històries passades, encara que engegui alguna tonteria en alguna que altra entrevista. El que volia donar a entendre amb la frase, o refranyet com prefereixis, "del meu grupet de moda" (per si no la has entes, te la explico) és que lo important és no defallir i aprendre de les petites i grans derrotes ja que tots els coneixements acumulats durant el camí a base de pals són els que necessitarem el dia de demà quan continuem plantant cara a la mentida i donant guerra, si vols creure que estic intentant donar lliçons de moral, endavant, fes-ho, però creu-me quan et dic que el dessànim és de les pitjors malalties de l'esquerra.
    I encara volia dir una cosa més. Vull que llegeixis atentament aquesta frase: "Resulta que hem perdut 30 anys pactant i dialogant i no ha servit per a res, o sigui que ara hem de tirar pel dret. Així que no penso participar en cap més lluita que no sigui en favor de la independència. Encara que estigui a favor de moltes causes, per mi el fons és aquest. Per mi és com voler opinar sobre la gestió d’una empresa que no és la teva."
    Vull suposar que la entrevista no estava preparada i que la frase li va sortir tal qual, sense pensar en les seves diverses interpretacions, però veient que te un llarguíssim rodatge polític, se'm fa una mica estrany de creure. Primer de tot, creure que 30 anys de lluita no han servit per a res és un error colossal (i amb aixó em refereixo a l'autoaprenentatge que han tingut totes les participants de la lluita, a la mobilització i agitació forjada als pobles, a les estones compartides amb els companys, etc) i deixant de banda el tema de no continuar amb la lluita, vull remarcar la última frase: "Per mi és com voler opinar sobre la gestió d’una empresa que no és la teva."
    Que entenc jo d'aquesta frase? I sense "sobreentesos" ni "atrapant indepe-ultras" ni històties, ho juro Jordi. Jo llegeixo que aquesta dona enten Catalunya com una empresa, i aquesta és la seva lluita a partir d'ara, el reconeixement de la empresa a la qual treballa i on si es veu amb cor d'opinar sobre la seva gestió. I per desgràcia quan llegeixo coses com aquestes em ve al cap la gent que creient-se un heroi es posa entre un atracador i la caixa forta del banc on treballa mentre els seus caps riuen des de casa.

    ResponderEliminar